<p>Investigació participativa. Si tots i totes observem: ¿Per què no un observatori ciutadà?</p>
<p>L'<strong>Observatori del discurs d’EDiSo</strong> s'articula al voltant de dues reflexions. La primera té a veure amb la posició des de la qual observem: totes les persones, en tant que subjectes sociopolítics, tenim un «coneixement situat» filtrat pels nostres gèneres, classes socials, edat, lloc de naixement i, per tant, totes les posicions són il·luminadores i valuoses. La segona reflexió està relacionada amb l'observació mateixa: sempre que observem la nostra percepció canvia i, així, el nostre «coneixement situat» també canvia. Observar va doncs més enllà de la simple contemplació: és una acció d'interpretació que modifica el subjecte que observa i, de vegades, fins i tot l'objecte observat. Per tant, de la mateixa manera que tots els actors i actrius socials analitzen el món des d'un lloc rellevant, totes les observacions són valuoses.</p>
<p>D'aquí que cada vegada tingui més sentit i sigui més necessària l'anomenada «ciència ciutadana», una nova metodologia per a la comprensió de la vida social (i, per tant, també del llenguatge) plenament oberta a la participació pública i col·lectiva, que implica no només un canvi en la relació entre el subjecte i l'objecte d'estudi, sinó també en les eines i els camps d'anàlisi. Mitjançant la observació participativa de les experiències que ens envolten en la nostra vida quotidiana, aconseguim recopilar quantitats ingents de dades que, sense la implicació de múltiples ciutadans, no es podrien reunir; a més es negocien les preguntes d'estudi i discuteixen col·lectivament els resultats de la recerca.</p>
<p>El grup funciona com «intel·ligències col·lectives que elaboren o reelaboren els seus projectes i els seus recursos, afinen contínuament les seves competències i busquen indefinidament l'enriquiment de les seves qualitats» (Lévy 2004).</p>