SIMPOSIUM
VI SIMPOSI INTERNACIONAL EDiSo 2023: Epistemologia i producció del coneixement en els estudis sobre discurs i societat: Interdisciplinarietat, re(apropriacions) i criticalitat
DATA
28 - Junio / 30 - Junio
LLOC
Valladolid, España
PREU
10€
COMPARTIR
Epistemologia i producció del coneixement en els estudis sobre discurs i societat: Interdisciplinarietat, re(apropriacions) i criticalitat / Espistemology and knowledge production in research on discourse and society: Interdisciplinarity, (re)appropriations and criticality
Com a pràctica situada sociopolíticament i discursiva, la producció del coneixement va sempre lligada a formes canviants de validació i legitimació. Així, podem veure com l’atenció que reben en l’actualitat molts moviments socials anti-establishment fa que les seves idees transformadores, pràctiques comunicatives i formes d’organització social esdevinguin, d’una banda, un model d’acció reconeixible per a altres col·lectius que experimenten formes similars de desigualtat i, de l’altra, objecte d’atenció susceptible de ser institucionalment categoritzat, documentat i governat. En aquestes condicions, les línies de recerca amb orientació social i informades per tradicions epistemològiques preocupades per l’estudi de processos, pràctiques semiòtiques i experiències situades atrau, cada cop més, l’atenció de les institucions de l’Estat i més enllà, incloent-hi organitzacions finançadores de la recerca, que ara obren convocatòries per a projectes que capturin més de prop les lògiques que emergeixen de l’anomenada “societat civil”. Això té un impacte directe en les tradicions crítiques, interpretatives i/o etnogràfiques, les quals es perceben ara com a formes rellevants de coneixement malgrat que tradicionalment hagin estat marginades en favor de paradigmes positivistes hegemònics. Com a resultat, grups investigadors d’un ampli ventall d’adscripcions disciplinàries són convidats a col·laborar en el marc de programes interdisciplinaris. Si bé aquestes invitacions contribueixen a crear espais per construir formes col·laboratives de fer recerca que anteriorment havien estat rebutjades en favor de la compartimentalització del coneixement, també podrien estar incentivant la reproducció d’antigues jerarquies disciplinàries mitjançant la (re)definició, (re)apropiació i tecnificació de la producció del coneixement. Això es reflecteix, per exemple, en la proliferació de marcs metodològics que, tot i que a primera vista semblin promoure/celebrar la interdisciplinarietat, són sovint llegits com a re-articulacions positivistes de perspectives interpretivistes establertes. Alhora, les perspectives crítiques de recerca es veuen cada cop més atacades per ser considerades “molt polititzades” o per la seva suposada “falta d’aplicabilitat”. Això inclou l’emergent línia de recerca decolonial, que molt sovint és produïda per col·legues marginalitzades i precaritzades, el treball acadèmic de les quals no s’orienta cap a concepcions majoritàries del que compta com a investigació “vàlida”. En aquest VI Simposi Internacional ens proposem de centrar la discussió al voltant del posicionament de la recerca sobre discurs i societat en un marc de múltiples crisis entrellaçades i de nacionalismes exacerbats. També voldríem explorar formes alternatives i transdisciplinàries de producció del coneixement que no contribueixin a la desepistemologització i la despolitització de la recerca sobre llengua, discurs i comunicació. Són benvingudes totes aquelles contribucions orientades a reflexionar sobre aquestes qüestions a través de les següents preguntes:
1. Quines són les condicions institucionals, socioeconòmiques, polítiques i de finançament que afecten la nostra producció del coneixement en els contextos locals en els quals desenvolupem la nostra recerca?
2. Quines idees i discursos sobre epistemologia (o formes de saber) són habilitats per aquestes condicions? Amb quines conseqüències per a nosaltres i els participants de la nostra recerca?
3. Quines oportunitats i riscos apareixen quan intentem habitar aquests espais? Amb quines possibilitats per a formes d’acció transformadora?
4. Quins tipus de converses interdisciplinàries necessitem per construir propostes de recerca que siguin finançables, però que alhora no ens obliguin a encaixar la nostra recerca en motlles i categories preestablertes?
-------------------
Knowledge production is always sociopolitically and discursively situated, tied to shifting forms of validation and legitimation. Currently, we see how, as grassroots anti-establishment movements gain wide traction, their transformative ideas, communicative practices and forms of organisation become both a recognisable model of action for multiple collectives to enact reactions against shared struggles and an object of attention readily available to institutional categorisation, documentation and governance. Under such conditions, socially-oriented research that is epistemologically tuned to the study of processes, semiotic practices and lived experiences is getting more attention from governmental institutions of the State and beyond, including research funding organisations that are now calling for (and channelling resources to) research that better captures logics emerging from the so-called “civil society”. This is indeed having a particular impact on critical, interpretative and/or ethnographic traditions as they are then read as relevant ways of knowing despite them having been historically marginalised against the background of hegemonic positivist research paradigms. As a result, scholars from a wider range of disciplines are nowadays encouraged to engage more and more with calls for interdisciplinary research programmes. These create spaces for collaborative ways of conducting research that had previously been disfavoured under past pressures to knowledge compartmentalisation and disciplinary boundary-making. And yet, the recent push towards interdisciplinarity comes with its own risks as long-standing hierarchies are now (re)enacted and negotiated through (re)defining, (re)appropriating and technifying notions of research and knowledge production. This is reflected, for example, in the proliferation of methodological frameworks that at first sight seem to promote/celebrate interdisciplinarity but which are nonetheless felt by others as positivist recounts of previously well-estabished interpretivist perspectives. Simultaneously, we see how in many parts of the world critical research comes under attack for being ‘too political’ and ‘little applied’, including reactions to emerging decolonial work, which is very often produced by marginalised and precarious scholars who are not invested in mainstream views of “valid” research. In this VI EDiSo International Symposium we would like to engage in discussions about the position(ing) of research on discourse and society under current conditions of exacerbated nationalisms and interlocking crises. We would also like to explore alternative forms of knowledge production across paradigms that do not (de)epistomologise and (de)politicise language, discourse and communication scholarship. We welcome contributions that engage with these issues by way of addressing some of the following guiding questions:
1. What are the relevant institutional, socioeconomic, political and funding conditions that shape our knowledge production in the very local settings where we conduct our research?
2. What ideas and discourses about epistemology (i.e. ways of knowing) these conditions enable, with what consequences for ourselves and our research participants?
3. What opportunities and risks come with trying to inhabit these spaces, with what possibilities for transformative action?
4. What kinds of interdisciplinary conversations do we need to engage in to construct research proposals that get funded yet do not force our research into pre-established moulds and categories?